Causes i Tècniques de Reproducció Assistida (TRAs)
En el nostre idioma diferenciem “infertilitat” d’”esterilitat”. L’esterilitat és la dificultat d’aconseguir un embaràs després d’un any de relacions sexuals freqüents sense protecció i pròximes al dia de l’ovulació de la dona. La infertilitat fa referència a quan la parella aconsegueix una gestació però aquesta no arriba a terme. Pot ser primària, quan no s’ha aconseguit mai dur una gestació terme, o bé secundària, quan després d’haver tingut un fill, no s’aconsegueix tenir-ne un altre.
És important tenir en compte que patir un avortament ocasional es considera normal en la història reproductiva d’una dona. L’edat fèrtil també hi juga un paper molt important, ja que el potencial reproductiu de la dona disminueix al 15% a partir dels 35 anys i per sota del 10% després dels 40.
Causes de infertilitat/esterilitat
La infertilitat/esterilitat pot ser a causa de factors masculins (40%), femenins (40%) o factors que afecten els dos membres de la parella (20%). Quan no se’n pot determinar la causa s’anomena infertilitat/esterilitat idiopàtica (15-20% dels casos).
El factors femenins més freqüents són:
- Anovulació: la dona no ovula.
- Endometriosi: el teixit endometrial es troba fora de l’úter i pot envair altres teixits.
- Factors tubàrics: les trompes de Fal·lopi es troben obstruïdes per algun tipus de lesió.
Els factors masculins més freqüents es divideixen en tres tipus:
- Pre-testiculars: casos on hi ha una disfunció hormonal.
- Testiculars: mal funcionament del propi testicle en la producció d’espermatozous.
- Post-testiculars: problemes en el trànsit i la sortida dels espermatozous a través del tracte genital masculí.
En ambdós casos, la infertilitat també pot ser a causa de problemes durant la producció de gàmetes i/o mutacions genètiques.
Una situació d’infertilitat pot estar provocada per un sol factor, però el més freqüent és que es barregin múltiples factors i causes. De fet, la OMS (Organització Mundial de la Salut) la considera una malaltia complexa que ha d’estar emparada per la convenció de persones amb discapacitats. Per aquesta raó, en molts països els tractaments de Reproducció Assistida estan emparats pel sistema de salut pública.
Tècniques de Reproducció Assistida (TRAs)
Quan una parella acut a un centre de reproducció assistida amb problemes d’infertilitat, es fan diverses proves i anàlisis als dos membres de la parella i es decideix quin tipus de tractament se’ls aplicarà. Sempre s’oferirà la tecnologia més senzilla i la que pugui tenir més èxit depenent de la seva disfunció.
Les TRAs més comunes són:
- Estimulació ovàrica: s’indueix l’ovulació de la pacient administrant un tractament hormonal.
- Inseminació artificial: consisteix en la introducció del semen, prèviament tractat al laboratori, a l’interior del tracte reproductiu de la dona en un moment proper a la seva ovulació.
- Fecundació in vitro (FIV): s’extreuen els oòcits de la dona i el semen de l’home i s’ajunten en una placa de cultiu al laboratori perquè es produeixi la fecundació de forma espontània. S’utilitza en casos en que la inseminació artificial no ha funcionat perquè hi ha problemes en l’ovulació de la dona o en l’ejaculació de l’home, per exemple.
- Injecció Intracitoplasmàtica d’Espermatozous (ICSI): consisteix en injectar l’espermatozou dins l’oòcit de forma artificial. És una tècnica complexa que requereix treballar amb microscopis molt potents amb sistemes de micromanipulació incorporats. S’utilitza quan la FIV no ha funcionat, sobretot en casos en que l’ejaculació de l’home conté pocs espermatozous o tenen una qualitat baixa.
Per una altra banda, hi ha tractaments més específics que es poden aplicar als embrions ja formats i també tècniques que permeten recuperar espermatozous de diferents parts del tracte reproductor masculí quan aquests no es troben en l’ejaculació de l’home. Aquestes últimes, poden requerir intervencions quirúrgiques i tractament dels espermatozous al laboratori abans de la fecundació.
Finalment, és important tenir en compte que existeixen bancs de semen congelat, però també d’oòcits i d’embrions. La utilització de gàmetes i/o embrions de donant es recomana en casos on cap de les tècniques esmentades ha tingut èxit.
Marta Ribera