L’al·lèrgia és una reacció del sistema immunitari a substàncies que no haurien de provocar cap dany al nostre cos.
El sistema immunitari protegeix el cos de substàncies nocives com poden ser els bacteris o virus, però també pot reaccionar enfront de substàncies estranyes anomenades al·lèrgens. Aquests, generalment són innocus, de manera que en la majoria de les persones no causen problemes.
Tot i així, en una persona amb al·lèrgies, els al·lèrgens generen una resposta del sistema immunitari, ja que aquest és hipersensible. Això fa que s’alliberin químics com les histamines provocant els símptomes típics de l’al·lèrgia.
Les causes de l’al·lèrgia poden ser tant ambientals com genètiques. És a dir que si els nostres antecessors tenen al·lèrgia a alguna substància és més probable que podem desencadenar una resposta al·lèrgica a les mateixes substàncies o a d’altres.
Els al·lèrgens més comuns són:
-
Fàrmacs
Àcars de la pols
Pol·len
Aliments
Verí d’insectes
Espores de floridura
Caspa d’alguns animals
Per altra banda, els símptomes més comuns que es desencadenen amb una resposta al·lèrgica són la secreció lacrimal, la ragera nassal (rinitis), esternuts, picor, granissades i èczemes a la pell (dermatitis), edema o inflor i, en molts casos, asma. Aquests símptomes formen part de reaccions al·lèrgiques lleus. Quan la resposta és més greu pot provocar un xoc anafilàctic que pot resultar fatal.
Diagnòstic i tractament
L’especialista encarregat de diagnosticar al·lèrgies és l’al·lergòleg. Tot i així, aquesta afecció es pot manifestar en parts del cos molt diferents. Per exemple, si l’al·lergen és un aliment, els símptomes seran majoritàriament digestius; si l’al·lergen és el pol·len o els àcars els símptomes poden manifestar-se tant a la pell com al sistema nasofaríngic, etc. Per aquesta raó, moltes vegades seran altres especialistes (otorinolaringòlegs, dermatòlegs, oftalmòlegs, digestòlegs, entre d’altres) els que derivaran el cas a l’al·lergòleg.
Per diagnosticar la substància que provoca la resposta al·lèrgica es realitzaran proves a la pell i anàlisis de sang.
El tractament més efectiu és evitar la substància que provoca l’al·lèrgia, tot i que en la majoria dels casos no és possible perquè es tracta de substàncies que es troben en l’ambient. Per aquesta raó, el més comú és administrar antihistamínics, els quals poden ser més o menys efectius a curt termini depenent de la potència de la resposta al·lèrgica. Aquests fàrmacs bloquegen la reacció de la histamina evitant els símptomes més típics com són la secreció lacrimal, la rinitis i la dermatitis.
Existeixen tres tipus d’antihistamínics: els de primera generació, els de segona generació i els de tercera generació. Els que pertanyen al primer tipus poden travessar la barrera hematoencefàlica provocant l’efecte sedant típic dels antihistamínics, mentre que els de segona i tercera generació no provoquen aquest efecte secundari.
Quan el tipus de resposta al·lèrgica és més potent es córrer el risc que es produeixi anafilaxi. Aquesta resposta genera constricció en les vies respiratòries i pot acabar provocant la mort per asfixia. Per aquesta raó, és molt important portar sempre una dosi d’adrenalina o epinefrina intramuscular per revertir els efectes ràpidament.
Finalment, la immunoteràpia és un tractament efectiu a llarg termini i econòmicament rendible que consisteix en administrar vacunes personalitzades fabricades a partir dels al·lèrgens causants de la resposta. Aquesta vacuna s’ha d’administrar en vàries dosis i durant uns quants anys. Tot i així, només es pot aplicar en alguns casos.
Aquesta temporada de primavera 2019 els nivells de pol·len en l’ambient són especialment alts. De fet, els al·lergòlegs alerten que serà una primavera molt problemàtica per a les persones amb al·lèrgies i fins i tot per a les que no en tenen. Per això recorden que és molt important seguir els tractaments establerts.
Marta Ribera